El meu jo adolescent va créixer tancat en un armari, convençut que Clive Barker era l’única persona obertament gai dedicada al meu gènere favorit: el terror. Per sort, estava equivocat: la presència de personatges LGTBIQ+ en el cinema fantàstic ha estat una constant al llarg de la seva història i no ha fet sinó augmentar en les últimes dècades. A més de formar part de l’imaginari col·lectiu, monstres cinematogràfics procedents de la literatura gòtica —com Drácula, la criatura de Frankenstein o Mr. Hyde— van ser dels primers exemples de representacions queer a la gran pantalla, sempre lligades al que és diferent, al que és estrany i a tot allò que desafiava l’heteronormativitat.

Del predomini de tòpics negatius —lèsbiques amb tendències psicopàtiques, vampires bisexuals sanguinàries, assassins travestits, i un llarg etcètera— a l’acceptació progressiva de la diversitat, Scream Queer proposa un ampli recorregut per l’evolució de la representació LGTBIQ+ en el gènere fantàstic a través de l’anàlisi de centenars de pel·lícules. De passada, exorcitza traumes i explica les vivències personals que han marcat qui escriu: un marica obsessionat amb el cinema de terror.