Al faro és, malgrat la seva brevetat, una de les obres majors de Virginia Woolf. Concebuda més com un quadre que com una novel·la, ens mostra el devenir interior de quatre personatges al llarg de dos dies entre els quals transcorren deu anys. L’estil de la novel·la, barroc i poètic, és tan enlluernador com el retrat psicològic, la càrrega simbòlica de les seves imatges i la profunditat conceptual d’una Virginia Woolf en estat de gràcia que, amb aquesta novel·la, ens ofereix un dels cims del modernisme literari.

Virginia Woolf (1882 - 1941) va ser una de les figures centrals del modernisme literari del segle XX. Filla del crític i historiador Leslie Stephen, va créixer en un entorn profundament intel·lectual que va marcar la seva formació des de molt jove. Aviat es va convertir en una de les veus més influents del que es coneix com el Grupo de Bloomsbury, un cercle decisiu en la renovació cultural britànica, on va desenvolupar el seu interès pel feminisme, l’experimentació estètica i noves formes de narrar l’experiència interior.

Durant la dècada de 1920 va fundar juntament amb Leonard Woolf l’editorial Hogarth Press, des d’on va impulsar tant la seva pròpia obra com la d’autors clau del seu temps. Novel·les com La señora Dalloway i Al faro van transformar la narrativa contemporània per la seva exploració de la consciència i del temps subjectiu. El 1941, després de diversos episodis depressius agreujats pel context de la Segona Guerra Mundial al Regne Unit, es va treure la vida. La seva obra continua sent una referència imprescindible de la literatura moderna.