Cabeça visible del Grup de Bloomsbury ―una de les generacions d’intel·lectuals més brillants de la cultura britànica― i novel·lista amb una aura gairebé mítica, Virginia Woolf també va ser una mestra de l’assaig. La frase que dóna títol a aquest llibre, «una dona necessita diners i una habitació pròpia per dedicar-se a la literatura», va generar gran controvèrsia en la seva època i s’ha malinterpretat fins a l’extenuació. On alguns van veure elitisme, Woolf volia reivindicar la figura de la dona empoderada a través dels seus escrits i de la seva independència econòmica, com a primer pas cap a la realització plena. Woolf es va convertir així en l’autora de referència de la segona onada del feminisme, i ens ofereix una lectura intensa i emocionant que s’ha convertit en un clàssic contemporani.

Virginia Woolf (1882 - 1941) va ser una de les figures centrals del modernisme literari del segle XX. Filla del crític i historiador Leslie Stephen, va créixer en un entorn profundament intel·lectual que va marcar la seva formació des de molt jove. Aviat es va convertir en una de les veus més influents del que es coneix com el Grup de Bloomsbury, un cercle decisiu en la renovació cultural britànica, on va desenvolupar el seu interès pel feminisme, l’experimentació estètica i noves formes de narrar l’experiència interior.

Durant la dècada de 1920 va fundar juntament amb Leonard Woolf l’editorial Hogarth Press, des d’on va impulsar tant la seva pròpia obra com la d’autors clau del seu temps. Novel·les com La señora Dalloway i Al faro van transformar la narrativa contemporània per la seva exploració de la consciència i del temps subjectiu. El 1941, després de diversos episodis depressius agreujats pel context de la Segona Guerra Mundial al Regne Unit, es va treure la vida. La seva obra continua sent una referència imprescindible de la literatura moderna.