La Clarissa es prepara per fer una festa i, en el seu camí, s’hi creuen antics amants, amistats d’infantesa i un excombatent suïcida. Sota la seva aparent senzillesa, aquesta premissa amaga una estructura complexa, en la qual el passat i el present s’entrellacen en un intricat joc narratiu. L’autora empra la cadència rítmica de la seva prosa ―que flueix com les consciències dels seus personatges―, els salts temporals i els diferents punts de vista per demostrar que darrere del món figuradament ordenat que envolta la Clarissa subjau un caos interior. En aquesta novel·la, Virginia Woolf trenca amb la narrativa britànica tradicional i proposa una magistral reflexió sobre el pas del temps, el feminisme i la bogeria.
Virginia Woolf (1882 - 1941) va ser una de les figures centrals del modernisme literari del segle XX. Filla del crític i historiador Leslie Stephen, va créixer en un entorn profundament intel·lectual que va marcar la seva formació des de molt jove. Aviat es va convertir en una de les veus més influents del que es coneix com el Grup de Bloomsbury, un cercle decisiu en la renovació cultural britànica, on va desenvolupar el seu interès pel feminisme, l’experimentació estètica i noves formes de narrar l’experiència interior.
Durant la dècada de 1920 va fundar juntament amb Leonard Woolf l’editorial Hogarth Press, des d’on va impulsar tant la seva pròpia obra com la d’autors clau del seu temps. Novel·les com La señora Dalloway i Al faro van transformar la narrativa contemporània per la seva exploració de la consciència i del temps subjectiu. El 1941, després de diversos episodis depressius agreujats pel context de la Segona Guerra Mundial al Regne Unit, es va treure la vida. La seva obra continua sent una referència imprescindible de la literatura moderna.
