Quan Virginia Woolf va publicar Las olas, ja havia complert quaranta-nou anys. Partint d’aquesta etapa de maduresa i experiència, la prosa de Virginia Woolf recorre al monòleg interior per submergir-nos en la vida de sis personatges, des de la infància fins a la vellesa. Més que davant d’una novel·la, el lector es troba davant d’una trama de formes, sensacions, colors i sons que segueixen la cadència i el compàs de les onades: sempre iguals, sempre diferents, omnipresents. El text de Woolf flueix, igual que aquestes onades, de manera fugissera, eterna, i converteix aquesta novel·la en una obra clau per comprendre la literatura del segle XX.

Virginia Woolf (1882 - 1941) va ser una de les figures centrals del modernisme literari del segle XX. Filla del crític i historiador Leslie Stephen, va créixer en un entorn profundament intel·lectual que va marcar la seva formació des de molt jove. Aviat es va convertir en una de les veus més influents del que es coneix com el Grupo de Bloomsbury, un cercle decisiu en la renovació cultural britànica, on va desenvolupar el seu interès pel feminisme, l’experimentació estètica i noves formes de narrar l’experiència interior.

Durant la dècada de 1920 va fundar juntament amb Leonard Woolf l’editorial Hogarth Press, des d’on va impulsar tant la seva pròpia obra com la d’autors clau del seu temps. Novel·les com La señora Dalloway i Al faro van transformar la narrativa contemporània per la seva exploració de la consciència i del temps subjectiu. El 1941, després de diversos episodis depressius agreujats pel context de la Segona Guerra Mundial al Regne Unit, es va treure la vida. La seva obra continua sent una referència imprescindible de la literatura moderna.